fe com en l'endiablada tàctica, a què 'ls tenía avesats, de reculades y contramarxes, d'aguaits y de sorpreses, d'emboscades y paranys, que 's tornava, a cada dos per tres, un trencacolls per l'enemich. Mossèn Cilici era l'experiencia, l'astucia, la perseverancia, així com el Nen de Rosanes era l'embestida, l'arruixadesa, l'atreviment. Lo que escassejava a l'un, sobrava a l'altre. Perxò, d'aquella facecia del simulacre en projecte, ells dos van tramarne 'l plan. Separats no hauríen fet res de bo: units podíen engiponar alguna cosa que sen parlés per mólt temps.
Per posar mans a l'obra, no més mancava tenir llicencia del general, y la llicencia no 's va fer esperar. Desde l'Hostal de la Gou, aont ja començaven a articulejarse les condicions del conveni ab l'Estat Major de les tropes lliberals, el general reyalista va trametre un ajudant al camp facciós ab l'ordre oficial autorisant lo que 's demanava. Y encara va fer més: per sota mà va escriure quatre mots al Nen de Rosanes encorat-
