¡pobre guerra!... segons les males noticies que veníen d'altres punts de la facció, ja era cosa vista que ni per miracle 's podía sostenir. Fins els quefes més reconsagrats, que tres mesos enrera juraven y perjuraven pel sant nom de Déu que may de la vida voldríen sentir parlar de pasterades ni conxorxes ab la lladregada lliberal, reconeixíen a les hores d'ara que prosseguir la campanya era un desvari.
Tant sols botzinava algun cap calent de darrera fila, dels que havíen entrat a la facció per no aclarir comptes ab la justicia. O devegades era algun montanyench toçut, ab el cervell entenebrat per la creença de que la causa que defensava era la causa del mateix Déu y que perxò no 's podía perdre, el qui gosava mormurar en veu baixa 'l mot «¡traició!» Però, en móltes ocasions d'aquestes, s'hi acostava Mossèn Cilici, y, agarrant el toçut pel braç y saccejantlo com si 'l volgués deixondir, el renyava ab to burleta:
