Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/183

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


conills. Ara encara era hora: encara podíen imposar condicions, ferse reconèixer els graus y tractar al militar de tu a tu, sobre tot si l'instancia anava acompanyada d'un simulacre de guerra que deixés ben sentat el pavelló.

 ¡Quin plan més maco! Ajuntar al pla de Çabauma lo més triat de les forces reyalistes: els minyons llistats del Nen, les hosts montanyenques de Mossèn Cilici, l'esquadró den Borraçot, les partides den Tomeu y en Tallacer, y mitja dotzena d'altres escamots que corríen pels voltants; partir aquell contingent en dúes divisions, y, després de posarles cara a cara, fèrleshi jugar l'acció de guerra a les mateixes barbes del enemich, com volent dir: —Tingueu entès que encara 's conserva coratjosa y ferma, ben ensinistrada y ben obedienta a la veu dels quefes, aquella facció que durant anys ha sigut la mestressa de la montanya y el terror de la patuleya lliberal.