Quan la nova del simulacre en projecte va començar a esbombarse pel país, mólts no enteníen fotil·la de lo que allò venía a esser. ¿Simulacre?... ¿Simulacre?... Més, així que 'ls van haver esmenuçat bé que allò fóra com una cerimonia de batalla que 'ls facciosos faríen ells ab ells, a tall de diversió y fatxendería... ¡amichs de Déu!... ¿ne voleu de rebombori y alegroys per tot arreu? Hi va haver home que d'aquella hora endavant ja no va somiar altra cosa que pujar al pla de la Bauma per presenciar una funció que potser persona nada no tornaría a veure més. Viletans y camperols, gent de Torradelles y Les Gleves, de Tapiols y Sant Sever, de La Gou y Comarrasa, fins menestrals y senyors de Vilomar, s'esmolaven per anarhi, emmenantsen de per avall carros y tartanes proveits de teca, com aquell qui va a un aplech. Era la tornada, la ditxosa tornada de la pau,
