Aquesta pàgina ha estat revisada.
dalè la gent, mentres la desfilada començava.
Un escamot de trabucaires, a tall de gastadors, va obrir la marxa. Eren homes alts, sapats, triats a posta per fer presencia. Darrera d'ells venía la banda de cornetes, recargolanthi un aire tot marcial. Després va treure 'l cap la xaranga; y, així que arribava al mitg del pla, reprenía la tocata de la banda, engreixantla ab la faramalla de noves sonoritats.
Tara la—là, laral la la ra,
tara la la, laral la—là!
Era la marxa de la Proclamació; y, com que grans y petits la sabíen de memoria, la gentada se la va posar a cantussejar:
Al príncep adorat nostre
per Rey hem de proclamar,
tornantlo al trono de gloria
que 'ls negres li van robar.
