Més aleshores va succeir, ja cap a les darreríes de la temporada, que les exterioritats festoses de l'actriu, sempre ajogaçada, sempre expansiva, se van anar apagant a poch a poch, igual que una decoració de día que per graus es fa de nit. La diva 's retreya, la diva s'amagava, la diva desapareixía, com darrera un núvol, de l'adoració dels séus fidels. Llevat de l'escena, les nits de funció, enlloch se li veya l'ombra, ni a l'Avinguda de les Magnolies ni en els indrets habituals. Va córrer una veu vaga, entre 'ls amichs, de què se sentía un xich malalta. —Però ¿què té? —preguntaven. No sen sabía donar raó. —Si està indisposada... ¿com surt a cantar en les seves obres?— Ningú podía aclarirho. —Potser és la fadiga d'una campanya tant llarga —insinuava algú— lo que la té abatuda. —Potser sí.— Però tot allò no passava d'una hipòtesi. Eren teoríes per explicarse, d'una mane-
