Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/228

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —¡Oh! y a una cantanta —responía una altra, ab intenció,— que darrera les disbauxes va perdent les facultats...

 —Les facultats y... sumes respectables... —recalcava una senyora de la gran manufactura.

 —¡Una fortuneta com podría tenir! —afegía una viuda de la burocracia.

 —¡Filla digna de sa mare! —exclamava filosoficament una dama de certa edat.

 Tot el Teatre era una deliciosa xerradiça... —«Mormuris de la selva», —deya, joyós, un wagnerià. Entre la barrejada turbamulta d'espectadors advenediços, de transeunts, de forasters, de passavolants cosmopolites o de llampantes mondanes que poblava la plateya; per les mitges fortunes dels palcos baixos, per entre la goma ben enguantada del amfiteatre, per l'aristocracia vella o nova del primer pis, per la gran burgesía industrial o borsàtil del segon; entre 'ls dandys jubilats de prosceni, y els artistes y joventut inquieta del tercer, s'assaboríen, com un menjar sibarítich, els comentaris