Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/233

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


temible... hostilitat declarada. Cantava 'l Cavaller: —¡Bravo! bravo!... —Responía Elsa: glacial silenci. Esporuguida per l'amenaça, la Guden recorría la sala ab els ulls esverats, com interrogant la gent pels motius del séu rigor. —¿Què teniu? ¿Què voleu? —semblava que demanés ab la vista. —¿Què us he fet?... —Però en aquell mateix instant li va creuar, com un llampech, pel pensament, una sospita que li aclaría 'l misteri —¡Ah, sí! ¡Sí! ¡Ja sé!... ja sé!...— Y tremolosa, desde allavors, com un culpable que sab descobert son crim, sentía mortals angunies. La ficció del personatge, el ritme del cant, la situació del drama, se li escapaven de la voluntat y dels sentits. Desorientada, confosa, ja no sabent aont era ni per quina aigua bogava, va venir un compàs en què li va fallir una nota. Y immediatament l'auditori va deixar anar un «¡ziiiiit!...» terrible, com si ab un vímet monstruós hagués fuetejat l'aire espessit de la sala.

 La tempesta s'anava condensant. A bots