va arrapant als cors; y fins als menys ferotges s'encomanava, com un mal lleig, l'afrós desitg de veure morir un home a l'estreta del garrot.
Perquè no eren solament gentuça de mal viure, els homes, les dònes, les mainades que, igual que gotes d'aigua, se foníen en la bullenta onada de la multitut: també s'hi barrejaven treballadors honrats dels obradors y les fàbriques, y pacífichs menestrals de la ciutat antiga, que, com la demés turba, havíen corregut al glacis, portats per la pruija inconfessable d'esborronarse un xich ab la darrera estremitut del reu. Hi havía homes que per res del món s'hauríen deixat perdre la sentencia; perquè, així com hi havíen anat de noys, agafats de la mà dels pares, ara hi acompanyaven igualment els fills, per ferlos saber la trista fi que portava 'l mal obrar. Eren d'aquells que esperen que 'l sentenciat torci 'l coll per donar als infants la tradicional bofetada que 'ls serveixi d'experiencia.
Y, ademés de menestrals humils, ha-
