Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bitants dels barris vells, també s'hi trobava mesclat poch o mólt de senyoriu, en el pòsit de la tèrbola munió... gent embafada de plaers y mondanes joyes, que cerca en lo més tètrich dels espectacles humans l'aspror d'una esgarrifança. Alguns, fins semblaven mitg avergonyits del mal instint que 'ls covava a l'ànima; y perxò deyen, ab to d'afectada indiferencia, que, si havíen anat allí, no més era per pendre 'l sol, per passejar, tot contemplant la gentada.

 —¡Com fa un día tan bonich!

 —¿Oy? ¡Si fins sembla que convidi!

 En cambi, d'altres curiosos aparentaven complir un dever social assistint al acte de justicia, perquè allò deyen que era un escarment bo per tothom, un exemple que calía que presenciessin grans y xichs.

 —¡Aquí s'hi aprenen móltes coses! —recalcaven ab doctoral convicció.

 —Són lliçons pel día de demà.

 La veritat era que, en el fons de tot, senyors y menestrals, obrers y gent de la