Vés al contingut

Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




¡DEUNOS AIGUA, MAJESTAT![1]


Ni 'ls vells més vells servaven record d'una seca tant calamitosa com la que afligía la comarca, ja de per sí prou perjudicada sempre de manca de pluges, per lo pelat que era 'l terrer. Feya condol de debò veure com les hortes y terres enclotades s'anaven tornant ermots, sense verdor, sense brosta, igual que si hagués socarrat un foch tots els conreus y plantades. Y, per lo que toca les peces de secà, vessanes alteroses y feixes de sembradura, ja 's pot comptar com estaven de resseques y axarreides.

Ab tot això, la miseria treya la grapa

  1. Premiat ab la Copa del Consistori en els Jòchs Florals de l'any 1898.