demani al Tot-poderós que pari per un moment les vergaçades de la seva ira, mentres vosaltres vos penediu de tot cor y fèu prometença de descobrir publicament vostres maldats?...
—¡Sí, pare! sí! —va bramular la gentada.
—Però abans m'heu de prometre que 'l penediment serà per sempre.
—¡Per sempre, pare! per sempre! —cridaven els penitents, tot cargolantse, sagnosos y adolorits per les nafres que 'ls feyen els suplicis.
—Sent aixís, comenceu per confessar en veu ben alta les vostres iniquitats. ¿No sóu, per ventura, els esclaus de la culpa? ¿No sóu els fills del vici y els engendradors del pecat?
—¡Sí! sí!
—Donchs giteu per aquestes boques d'impuresa la confessió de tots els crims y totes les perversitats que us pudreixen les entranyes. Aquí, sota aquest cel blau, obra de Déu; aquí, postrats davant la sagrada Majestat, digueu al Senyor Jesu-
