de treballadors del Port. Allí, en aquells indrets populars, turbulents, tumultuosos, hi tenía la casa 'l matador. Allí havía nascut y allí pensava morir. Tant com més nom havía anat agafant per les Arenes d'Espanya, Portugal y França; tant com més or y més gloria havía atresorat torejant per tot arreu... més necessitat y més plaer sentía de viure entre aquell món, miserable com un pellingo però alegre com unes castanyoles, que l'idolatrava igual que un déu.
Allí, en aquell regne de la xurma graciosa y divertida, aont els badalls de miseria may paraven ni les guitarres tampoch, l'espasa havía volgut fincarshi, fentshi fer una casa mólt bonica, que tenía aires placèvols de torre y tirats luxosos de palau. Era un edifici voltat de jardins y glorietes, ab una entrada alegroya, plena d'aucells y sortidors cantaires, a tall de pati andalús, ab obertures y encanyiçats y reixes a tot el volt, per què, igual que un temple obert a les mirades de fòra, deixés sempre ben expo-
