Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/274

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


respecte: —¡El doctor Molner!, —com victorejant, desde 'l fons de l'ànima, el famós metge, que era 'l més popular de la ciutat.

 Altres formaven rotlles y parlaven ab calor de la tragedia, explicant altra vegada, com si no s'ho poguessin acabar, la mala intenció del toro, la banyada en el sagí, la fondaria de la ferida o la primera cura feta en el mateix Torin. Y, com tantes veus plegades, tantes exclamacions, tantes converses, feyen una remor, un burgit, que podía pertorbar els darrers instants d'una agonía, va caldre que s'escampessin guardes entre la multitut, fent córrer l'ordre de què 's retirés tothom. Més aquell poble, poch obedient de mena a manaments d'autoritats, roncejava, roncejava, sense fer cas d'ordres ni amonestacions. No hi havía altre remey que fer eixir algú de la familia a demanar per caritat que se n'anés la gentada, tant baladrera en la joya com en el dolor. Y allavors va sortir fins a la Ronda la mateixa mare del espasa, una dòna