Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/277

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rant aquelles darreres nits de primavera joyosa, emmantellades d'estrelles y perfumades de flors.

 Els negres pressentiments de la vesprada van esser, l'endemà, certesa aclaparadora. L'Aparili havía passat a les tres de la matinada, balbatejant entre llavis el nom de la ciutat graciosa aont havía vist la llum del día. Y el poble, al heure esment de la commovedora gentilesa, pagava enternit tanta mercè benehint la memoria del espasa. Desde bon matí ja va saberse que, per poder esser adorat en mort com havía sigut adorat en vida, el cos sería exposat al pati de la casa, transformat en capellardent.

 A les primeres hores de la tarde, les turbes s'encaminaven, a professó feta, cap a la casa del dol. Era un dilluns del mes de Juny. Feya un día d'àngels, dolç, tebi, suau, no enxardorit encara per les caldes del estiu. El cel, el día, el temps,