Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/280

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Tot plegat, mostrava un vesllum més delicat, més fi...

 —¡Que és hermós! —deya la gent al abocarse a mirarlo.

 —¡Sembla que dormi! —feyen alguns, admirats de la serenor que irradiava 'l cadavre.

 Les dònes... ¡oh!... les dònes desfilaven per davant del túmbol en actitut llangorosa, ab els ulls mitg tancats y els llavis closos, com víctimes d'una recança.

 —¡Benehida la dòna que 't va dur al ventre! —resaven les unes, plegant les mans ab posats místichs.

 —¡Ditxosa la fembra que t'ha gaudit! —sospiraven altres, posantse 'ls caps dels dits a flor de llavis com si tiressin un petó al difunt.

 La vella sang moresca que 'ls bullía adins, emmetzinada de lascivia, feya estremir els cossos d'esgarrifances y portava a les boques mots de trista voluptat. Hi havía parelles amoroses que, al passar, s'abraçaven, s'estrenyíen...

 —¡Que 'ls cuchs de la terra hagin de