de la popular bellugadiça. Y com que la munió engendra més munió, y la gentada crida la gentada, la Ronda vessava d'ànimes per tots cantons. Les noves d'haverse mort l'espasa, dels grans funerals que se li feyen y de la multitut que corría a presenciarho, s'havíen escampat per tot arreu. Fins dels indrets més apartats de l'horta arribaven families d'hortolans y llauradors. La major part veníen muntades en tartanes, en carretes y fins proveides de vianda y beure per passar el camí, durant aquell viatge que tenía quelcom de piadosa pelegrinació.
Y homes de l'horta, y homes de la mar, ab artesans y jornalers que a colles feyen cap allí, preníen tanda darrera la corrúa que anava a veure 'l difunt. Y, un cop feta la visita, s'acampaven, com els demés, per ací, per allí, triantse un lloch menys inquietat pel va—y—ve de la gentada. Mólts forasters, vinguts de lluny, van començar a baixar dels carros les provisions que hi duyen, y, fent rotlles entre
