Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/286

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


caricia... Y la multitut, breçada pel plaer, se deixava penetrar d'aquella atmósfera adormidora, respirant ab tot el pit halenades de flors, baferades d'aigua morta, tuf de carn, olor marina, baf de cossos suats, bàlsem d'arbredes, fins a sentirse entorpida per deliciosa galvana. Era una agradosa pesadesa, un ensopiment suau, una punta d'ubriagament, potser ajudada pel bull del vi, lo que ensonyava a la gentada.

 Més veusaquí que, a lo millor de la nyonya, van venir crits desaforats a trencar el tel de somni que envolcallava a tothom. Eren els venedors de paper imprès, els baladrers de fulles públiques, que anunciaven la darrera inspiració sortida de la musa popular.

 ¡La mort del Aparili! ¿Qui 'n vol un? ¡La mort del matador Aparili! ¿Qui 'n demana?

 Mólta gent va córrer a comprar el paper.

 ¡Les cobles del Aparili! —anaven baladrejant els venedors. —¡Les cobles