Aquesta pàgina ha estat revisada.
—¡Oh, quin goig tot el firal! —deya la forasteralla.
Vèurel tant ple, tant proveit, tant curull, feya venir, als badochs que anaven y veníen per davant de les parades, la mena de confiança alegre que encomana l'abundor. ¡Y d'abundor si n'hi havía!... Abundor de granes, de bestiar, de fruits... Era com si 'ls camps gemats de la rodalia, y les prades frescals de més enllà, y les corts remugadores dels masos, y els boscos atapaits de coses bones, y les pletes tuferoses dels pastors, haguessin aplegat tot lo més rich per ferne ofrena a la vila. ¿Qui sab de quins cataus entafurats de montanya, qui sab de quines
