Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/294

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


planuries d'allà, enllà, venía tanta gent, tanta vianda? El día abans, ja havía sigut una professó de gent forana per la carretera, pel rieral, pels viaranys, pels corriols que porten a Vilagrassa. Ab tantes dònes carregades d'aviram, de paners o de cistelles; ab tants homes menant garrins, parelles de bous o vaques, com hi passaven anant a fira, els camins semblaven corriolets de pessebre, plens de figuretes d'ofertors que fan cap a les portes de Betlem.

 «Any d'abundança, la fira en dança»: la dita ja ho diu bé prou. Perxò la gent que arribava de per avall feya fredat: marxants, revenedors, regaters, gitanería blanca y negra... Com que d'Olià y Viella havíen baixat tant de mules, de someres y pollins, va començar a córrer la brama de que 'ls ramblers ho donaven a bon preu, y tothom ne concertava. Ni a Organyà ni a Verdú s'havía may vist un tràfech com el d'allí. Per ferhi enquibir tot el bestiar, el Mercadal vell havía hagut d'aixamplarse ab el clos dels