planuries d'allà, enllà, venía tanta gent, tanta vianda? El día abans, ja havía sigut una professó de gent forana per la carretera, pel rieral, pels viaranys, pels corriols que porten a Vilagrassa. Ab tantes dònes carregades d'aviram, de paners o de cistelles; ab tants homes menant garrins, parelles de bous o vaques, com hi passaven anant a fira, els camins semblaven corriolets de pessebre, plens de figuretes d'ofertors que fan cap a les portes de Betlem.
«Any d'abundança, la fira en dança»: la dita ja ho diu bé prou. Perxò la gent que arribava de per avall feya fredat: marxants, revenedors, regaters, gitanería blanca y negra... Com que d'Olià y Viella havíen baixat tant de mules, de someres y pollins, va començar a córrer la brama de que 'ls ramblers ho donaven a bon preu, y tothom ne concertava. Ni a Organyà ni a Verdú s'havía may vist un tràfech com el d'allí. Per ferhi enquibir tot el bestiar, el Mercadal vell havía hagut d'aixamplarse ab el clos dels
