bous; y el clos dels bous... ¡és clar!... no va haverhi més remey que ferlo arribar a la placeta dels xays, quasi fins a tocarse ab els garrins.
Sense gota de ponderació 's podía dir que 'l firal s'allargava de cap a cap de vila, perquè, després de la garrinada, ja 's veyen els porxos de l'aviram, del carrer Major, encatifats de palla nova y guarnits d'estives de gavials. Y més enllà ja venía la plaça de la Verdura, transformada en mercat de grans, de semences de tota mena, de planter d'hortaliça, de llegums. Y, al capdavall, per tot el volt de l'iglesia vella y el prat jussà, s'extenía, com campament d'un exèrcit pellingós, el poti—poti de les parades plenes d'eines, xàbechs, relles, basts, batoyes; y, al costat, la farfotalla de la pisa, l'aram, la llauna; y més enllà les rampoines de bonicoys estantiços, indianes, robes, mocadors...
¡Oh, y la demanadiça que hi havía per tot arreu! Havía estat bon any ¡que Déu n'hi dó!, y a la gent no li venía d'un pa-
