Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/296

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rell de vintidosos per firarse. Sobre tot al Mercadal vell, que era aont se feyen els negocis al engròs, el diner hi corría a dojo. Els compradors passaven y traspassaven per davant del bestiar, peganthi ullades de gent entesa. Ab la vara de freixe als dits, midaven l'alçada del animal, o, per mirarli el dentat, el forçaven a obrir la boca, y feyen mals averanys de la mercadería així que 'ls deyen el preu.

 —¿Quatre unces, aquesta roça? ¡Company, esteu de platxeria!...

 Someretes y pollins se revolcaven, entretant, per terra, com mainada ajogaçada. Y, al costat de muls inquiets y mules guites, veníen els bous calmosos, tristos, com si pressentissin, resignats, una mala vellesa o una mort sagnanta en mans d'aquells homes que 'ls tustaven y resseguíen de cap a cap abans de decidirse a fersen amos.

 —Digueu la bona paraula.

 —Ja us l'he dita.

 —Donchs no farem res.