Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/298

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mor de que ningú perdés de vista la parada, y, si per naps o per cols algú havía d'abandonarla una estona, ja 's cuidava prou d'encomanarla al veí.

 —Ja m'hi tindreu compte: ¿oy?

 —Aneu... ja podeu anàrvosen.

 Y, en tornant, el firaire resseguía de cap a cap la parada ab un cop d'ull, com recomptant si hi mancava alguna cosa. Era una desconfiança, una inquietut, lo que surava pels encontorns de la fira.

 Per allà vora 'l clos dels bous, s'havía aplegat una colla d'homes que parlaven, ab cert misteri, del malestar que atormentava la gent.

 —¿Què hi hà? —va preguntar un, tot ficantse a la quatreta.

 —¿Què voleu que hi hagi? —responía un altre. —Aviat més lladres que gent de bé.

 —¡Oh! sí! Ja podeu dirho. May del món s'havíen vistos tants furts y lladregueríes.

 —Mireu... aquí al Mercadal s'han trobat a mancar un pollí.