Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/299

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —¿Y d'aviram? ¡Si se n'ha fosa en dos díes!...

 —¿Què 'm direu? A mi mateix me n'han robada. Però, això sí, desseguit n'he dat part a la justicia.

 —¿A la justicia? Y ¿què 't farà la justicia?

 —¿Què voleu dir, què farà?

 —Vull dir que això no cura de res.

 —Y que no hi hauría lladres, si no hi hagués arcabots.

 —És lo que jo dich: la justicia 'ns l'havem de fer nosaltres.

 —És clar que sí. Vigilar, no badar mica...

 —Y al lladregot que s'aixarpi...

 —Fer un escarment... ¡vethoaquí!...

 Però encara els garlaires, cada punt més exaltats, no acabaven de dir aquestes paraules, quan va sentirse un burgit, per la part del Mercadal, que a tothom va fer girar la vista. Eren veus de disputa... un aldarull de crits, de renechs, de paraulades...

 —¡Lladre! ¡Tu ets el lladre! ¡Tu, Jan