Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tenía cap ni peus. No, no: més havía estat la por que res. ¡No mancaría sentencia! Tant sols algun repetani que altre no 's volía donar per convençut.

 —Donchs ¿per què no vénen, si 'l tenen de sentenciar? —interrogava un jornaler, ab aire incrèdul. —Són més de tres quarts de vuit... y no 's veu ni ombra de comitiva.

 —¡Y aquest home té raó! —van respondre uns impacients.

 —Ja ho veureu, com haurem de tornar a casa sense haver vist la comedia.

 Altra vegada 'l dubte s'apoderava de la gent, y la cosa tornava a emmaranyarse. Sort que en aquell mateix moment va arribar una nova que explicava la tardança...

 —¡És que an el reu li ha agafat un treball al anarlo a treure de la capella!... —anunciaven a grans crits uns que veníen de la presó, esbufegant de tant córrer.

 —¿Un treball? ¡Aquesta si que és més bona! ¡El pobre Llarg té un treball!... —va començar a dir tothom ab to mofeta.