Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/311

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de les fornals, havía posat silenci al estrèpit de les fargues, havía escampat la miseria a tot el volt.

 Si no hagués sigut per les academies y pels cenacles literaris, ja s'hauría deixat córrer mil vegades l'idea del monument. Però, com que eren els artistes y poetes els qui havíen conjuminat tot el projecte, entre uns y altres no van callar may fins a convèncer a les masses treballadores, predicàntleshi en meetings y conferencies el sant dever que teníen de glorificar el gran home.

 —¿No és el vostre germà? —els deyen. —¿No és el vostre germà gran, aquest poeta—musich Robert Trovaire, que ha extès per la terra 'ls séus cants d'emancipació? ¿No va sortir, com vosaltres, de les entranyes del poble? ¿No és fill de la mina, com vosaltres? ¿No us va ensenyar canturies que han estat bàlsem per vostres penes y evangeli per vostres vindicacions? ¿No va esser el vostre redemptor, el vostre apòstol?... Donchs dignes sereu d'eterna miseria y eterna esclavi-