feons, capitanejava formidables masses, veritables exèrcits de treballadors, que, el día més impensat, si 'ls dava la rauxa de deixarse de cançons y de musiques, podíen posar en perill la pau centenaria del país miner.
Però feya tants anys, tants anys, de la mort d'aquell home indesxifrable, terrible y dolç com un nin, que la por que havía feta un temps havía anat esbargintse poch a poch, fins al punt d'esfumarse la temuda imatge del evangelista dels desheretats, per restar unicament visible la del poeta del amor mondial. Perxò és que 'ls capitosts de la burgesía, l'improvisada aristocracia dels bitllets de banch, ab les autoritats davant de tot, ab els concellers del municipi, ab els cap—pares dels sindicats metalúrgichs, van acabar per cantar al unísson ab el sentiment de les multituts. Fins el Corregidor de la ciutat, l'home fort, l'home enèrgich que, provingut del no res, havía escalat ab braó 'l replà més alt de la fortuna, va acceptar l'encàrrech de fer en la
