Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/322

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


arran del sòcol, donava la volta al monument, una munió de jovenalla, eixida de les aules y els tallers, feya de guarda d'honor a la tapada estatua del poeta, y al mateix temps ofería, als ulls de la multitut, enginyoses alegoríes viventes figurant el poder prodigiós de la poesía y la musica. Aquí s'hi veya un adolescent que representava a Orfeus quan amansía les feres del desert ab la dolçor melodiosa de la lira; allí 'n sortía un altre que personificava a Amfió al commoure, ab els sons de la seva harpa, la natura en pes, fins a fer aixecar les pedres totes soles per bastir els murs de la ciutat de Tebes; més avall, Virgili y Alighieri iluminaven ab resplendors de poesía 'ls abims tenebrosos del infern, precursor del altre infern de les mines, y, en últim terme, hi havía un jovincel que, ab la batuta als dits, encarnava al propi Robert Trovaire al acte d'ensenyar a les turbes la tonada dels séus cants. Y... és clar... davant de semblants figuracions, que an els uns, sense capirne 'l significat, els