Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/333

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

testarne desseguida, ofegant l'ovació burgesa en un bramul sinistre, amenaçador. L'imatge del poeta era un engany, era una farsa, com era farsa y engany l'obra del mestre, tal com la pintava 'l Corregidor. Els havíen donat un home per un altre, tant en la esculptura com en el discurs.

 Donchs ¿què era lo que irritava les turbes a la vista de l'estatua? Era que l'esculptor havía concebut en el Robert Trovaire l'iluminat poeta del amor mondial, en lloch del venjador apocalíptich dels minaires, que és lo que volía la multitut. Ab el fi d'idealisar l'imatge del gran home, fins a convertirla en símbol de la poesía fraternal, l'estatuaire havía posat tots els séus sentits en deslliurarla de lletgeses de modernitat, de contingencies de país nadiu, de tot signe de temps y lloch que li tragués l'aire de representació universal y eterna. Així és que havía vestit el trovador d'una vestidura vaga, imprecisa, que ni era pali ni túnica, ni capa ni mantell, sinó una subtil