—Però... ¿què fèu, desventurats? —clamaven els artistes, els poetes.
—¡Volem fer troços l'estatua!... —responíen els d'abaix.
—Penseu que aquest home va redimirvos.
—¡Mentida! ¡No 'ns ha redimit ningú!
—¡Sí, que us ha redimit!
—¡Mentida, més que mentida, perquè encara patim fam!
—Ell vos va ensenyar cants de consol.
—Donchs... ¡malehit ell y malehits sos cants, que han deturat la venjança!...
—¡Era 'l vostre germà! —recalcaven els artistes, com a suprem recurs.
—¡A terra l'estatua! a terra! —responíen els altres, desaforats, mentres minaires, fogainers y forjadors aixecaven picots y malls contra 'l bronze, brandant com armes de destrucció aquelles eines que havíen de representar pintorescament l'atribut del treball pacífich en una festa fraternal.
