a empendre la fugida, arribés la força pública.
Comparèixer la gent armada y fondres la multitut, va esser la mateixa cosa. En un instant la plaça va estar escombrada de munió, com si la terra se l'hagués menjada. Aleshores artistes y poetes van davallar de la tarima ; y, tot envolicantse l'un el cap ferit y aguantantse l'altre 'l ròssech del trajo històrich, mitg malmès en el tràfech de la lluita, van desaparèixer plaça avall. Anaven tot mústichs, tot pansits, per la passada ignominia; però en un reconet d'ànima sentíen cert orgull d'haver salvat l'obra de bellesa.
És lo que alguns de ells rumiaven, al esser al taller, mentres es treyen del damunt les arqueològiques vestidures:
—L'imatge no pot morir. Ni que vinguin les turbes rojes a calar foch a les ciutats, ni que vinguin els lluitadors moderns a exiliar un moment el somni de la terra, l'imatge no morirà mentres per-
