Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


semblava que demanés el falçó dels veremadors. Una pluja prima, com caiguda a posta, acabava d'inflar els frescos penjoys, que, de tant feixuchs y assaonats, feyen vinclar tot el sarment, pesants com llordes mamelles dispostes a encoratjar la vida dels pobres homes ab l'alegría de llur licor.

 En aquella hora de dolçor infinita, l'oreig de la mar propera feya somoure la pampolada, tenyida a claps dels tons luxosos d'escarlata y porpra que designen la saor del fruit. Colles de veíns passaven per les rases mirantse tant bé de Déu; y per entre 'ls pàmpols tremolosos, que, al fregarse entre ells, cruixíen ab sorolls de seda, la gent contemplava ab plaer les riques penjarelles de raíms, pintats de distints colors. ¡Quin goig que feyen als ulls y quina solivera arran de llavis! El cartoixà de tons daurats, la pansa moradenca, el sumoy tenyit de rosa, la malvasía de blanch verdós, el picapoll de cera empolsinada, la tintorera sucosa y negra, el moscatell de trans-