Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


àgils, nervuts; caminen ab el pas lleuger de les cabres trascadores; y en tots els andamis y posats deixen veure l'antiga raça montanyenca, oblidada per les centuries entre les afraus més escabroses de cingles desconeguts.

 Són la gentada miserable del Mestrat y del Terol, que, eternament empaitada per la fam, baixa a les planuries, cada estiu, per arrencar a la terra 'l pa y el vi de que 's gaudiran els altres. Ja que la fam inacabable 'ls treu a empentes del terrer nadiu, no tenen més remey que davallar dos cops l'any cap a la plana; y, a tornes d'una soldada escarransida que 'ls donen com per almoina, seguen el blat dels pobles farts y veremen els ceps de les comarques regalades. ¡Y quina pena que fa veure aquella nissaga espelliçada y famolenca en mitg d'aquell bé de Déu de població, nèta y polida com un taçonet de plata! Boy a mida que la munió de la gentada negra 's va escampant per les places espayoses y pels carrers assoleyats, sembla que la