Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


arreu aires d'angunia y de sospita. Els veíns es miren d'una manera extranya y es fan senyes que ells s'entenen, y donen ordres de baix en baix.

 —Vigileu... tanqueu la porta dels patis... —diuen, tot rondant pel veinat ab certa angoixa, aquelles dònes fa poch rialleres, que, de tant frescaces, són l'enveja de viles y poblats veíns.

 Y els homes, aquells homes de nobles linies y majestoses faccions, també sembla que no les tinguin totes, y desde les portalades de les cases contemplen l'estol miserable dels veremadors ab ullades que traspúen alarma y fàstich alhora.

 Però 'ls rústechs montanyenchs ni se n'adonen ni s'hi enfonden, y passen indiferents davant les mirades de reull y dels gestos desdenyosos, com gent avesada a tota mena de befes y escarnots. Ells fan el llur fet y fòra; y, mentres els uns, afadigats de la jornada, s'estiren per sota 'ls porxos y per damunt dels pedriços de la plaça, d'altres s'aco-