blen de banda y, trayentse del corn de la manta un carter greixós, se posen a jugar, ajaçats per terra. Més hi hà escamots que més s'estimen passejar la gana y la miseria pels carrers; y, mentres van y vénen desde 'l cap de la vila fins al carrer Major, no fan més que clavar la vista cobdiciosa sobre les penjarelles de faixes y burells que voleyen davant les botigues de robes, o bé 's planten rellucant, ab la boca oberta, els pernils y penques que guarneixen les portalades dels cansaladers.
Per lo que pugui esser, tothom comença a desparar els portals y aparadors. Els botiguers desen a corre—cuita 'ls jaconàs y els sargils; les carniceres despengen els troços de vianda y els fiquen dins desseguida; y els adroguers treuen del carrer, en un tancar y obrir d'ulls, sachs y cabaços de llentíes y favons. Qui més qui menys, tots els veíns acaben per sentirse anguniats per la presencia de la gent negra. Però... quan la congoixa pren més vol, és quan s'escampa la nova
