de que la poca força armada que guarnía la població, havía hagut d'eixir cap a la Torre per intervenir en unes baralles sostingudes a navaja oberta entre dos bàndols de veremadors reraçagats. L'espantosa veritat del fet era que la vila restava a mercès de les colles famolenques, y que, per més pena y més dolor, la nit sen venía assobre, ab tot el séu seguici d'ombres y incertituts. Per veure si s'aturava 'l flagell que amenaçava 'l comú, el batlle y gent de justicia varen enviar propis als pobles veíns fent assaber lo que hi havía y demanant socors de gent armada. Ja calía que cuitessin y que vingués aviat auxili, perquè 'l mal estat de Fartanelles anava empitjorant cada moment.
Boy a mida que 's feya nit, la gentada negra s'escorría per les places, pels carrers, pels carrerons, abocantse a l'entrada de les cases. Uns es paraven davant les fleques y cridaven —¡Pa!—, ab una expressió tant indecisa, que 'ls forners ja no sabíen si és que volíen comprarlo, o
