si 'l demanaven per caritat, o si l'exigíen a la viva força. Ab excuses de comprar quelcom, altres escamots de gent se n'entraven, sense com val ni com costa, cap al fons de les botigues, y feyen treure robes als mantegaires y flaçaders, y demanaven el preu de la mercadería ab un posat resolut que tenía tot l'aire d'amenaça. Els veíns, esporuguits, ja no sabíen què fer, ni per quin mar navegar, ni quin determini pendre. Donarlos graciosament la roba o la vianda que volíen, era tal vegada ensenyar massa pel clar la propia debilesa... y rebutjar sense cerimonies la demanda, era potser irritar les turbes y fer esclatar el desfet. ¡Quina angunia era aquella! ¡Quina angunia!
Més quan la gent va esparverarse de debò, va ser quan varen tornar els propis enviats als pobles veíns, y van dir que no calía refiarse de la gent armada, perquè tots els destacaments dels encontorns s'havíen hagut de concentrar entre la Torre y el Mercadell, per mor d'unes
