Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


batuces entre veremadors que hi havía hagudes. Y, per acabar d'esfereir a la població, corríen de boca en boca noves indecises, però alarmantes, engrandides séns dubte per la por. Deyen que s'havíen vist cremar uns pallers de Santa Oliva... que havíen sigut escomeses les tartanes d'unes noyes que tornaven d'un aplech... que les sufraganies de Rupit y de Vespella tocaven a sometent...

 Ja era nit, negra nit, y els veremadors no feyen cara de deixar estar la vila en quietut. En lloch d'anarsen a ajocar als afòres, les colles seguíen invadint la població. Entraven y sortíen de les botigues, rondaven a bandades pels carrers, guaitaven pel reixat dels patis y ho tafanejaven tot. Aturaven, al pas, aquelles noyes fresques que lluíen la tendror de braços y galtones, y, entre bavarotes y riallaces, els deyen rústegues obscenitats.

 Allò ja no 's podía aguantar més... y, com no fos per un miracle, la tempesta havía d'esbotzar. Tothom estava ab l'ay