Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al cor, pensant: —¿Què passarà aquesta nit, Senyor Déu meu? ¿Què passarà?

 Més, allavors, quan més esglayats estaven els de Fartanelles, sels va acudir una pensada lluminosa que pel moment va aturar el conflicte. La pensada era treure de les cases la forasteralla, enlleminintla ab quelcom de bo que la fés córrer cap a un altre indret. La gent de la vila ab poques paraules va estar entesa, y en un sant—y—amén va ser pres el determini: que tothom enviés a la plaça Gran les provisions que 's poguessin —fos pa, fos vi, fos vianda,— y que 's donés menjar a la xurma tot seguit. Les ordres varen córrer en secret de casa en casa; y, esperonats per la por, tots els veíns van córrer a dur al seti convingut la part de provisions que 'ls tocava. Y, és clar, així que la nova de la xefla va esbombarse per entre la caterva dels veremadors, ¡cames ajudeume! varen córrer tots cap a la plaça Gran, tirantse com llagastes els uns sobre 'ls altres per poder esser dels primers.