Entretant, dònes y noyes corríen a amagarse; y tothom va poder tancar les botigues, y ficarse dins, y apagar els llums, y barrar ben bé les portes, y forrellar els reixats dels barris, y posar les baldes als corrals. La gentuça negra prou feines tenía a endrapar la xafardada que tenía a tret de boca, com davallada graciosament del cel. Mentres va durar la xefla, ¡pot—diques! tot va anar bé, y la vila, tornada per un instant a la benhaurada tranquilitat de sempre, semblava que hagués aturat el flagell que anava a venirli assobre. Però... tant bon punt la gentada famolenca va haver engolit aquella abundor de pa de xeixa, de minestra sucosa y de vi bo, va tornar a escamparse per la vila, cridant, glapint, movent escàndol.
Igual que gossos que han perdut el rastre, les turbes negres, tipes de farro y plenes de vi, corríen d'ací d'allà, ensu-
