Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mant desorientades per entre les tenebres de la nit, com si cerquessin per la flaire la carn frescaça d'aquelles dònes que s'havíen fetes fonedices. Trobantse ab els carrers foscos com una gola de llop y ab les cases tancades y barrades, cridaven: —¡Obriu! obriu!,— ab uns udols que feyen estremir de por els veíns, arrupits tots darrera de les portes, o passant de puntetes pel fons dels patis, o guaitant per l'escletxa dels finestrons. ¡Quines hores d'angunia varen ser aquelles per la gent de la vila rossa! ¡Quines visions de terror varen passar per dins les cases!

 A les fosques, ben bé a les fosques, per no desvetllar l'atenció dels montanyenchs sense deixar cap resquici de llum enlloch que pogués traspuar per respirall o obertura, la gent anava a les palpentes per dins les cambres, escoltant, vigilant, parlantse baix, ab un trip—trap al cor que 'ls estroncava 'l respir. Les dònes, ab les mans al cap, ploraven y resaven alhora, agenollantse d'esma davant dels