llochs ont hi havía d'haver les estampes de sants y escaparates. Els homes, els patriarques serèns ab cara d'emperador, se bellugaven acongoixats dintre l'ombra, y, ab l'escopeta entre cames, esperaven desficiosos l'hora de fer foch sobre les turbes.
Els veremadors, entretant, passaven a bandades pels carrers, cercant per tot arreu aquelles botigues que havíen vist, a la tarde, tant guarnides de flochs y penjarelles; y, com no sabíen reconèixer l'entrada de les cases, trucaven a les portes al atzar, tot cridant: —¡Obriu! obriu! —¿Què s'havíen fet aquelles carniceríes tant rublertes de vianda y aquells especiers tan proveits? ¿Aont redimoni s'havíen entafurat aquelles dònes tant grasses, tant rosses, tant polides, que ensenyaven aquell garrot de braç? —¡Pesta les toch! —exclamaven. —¡Mala negada puguin fer!
De dins les cases estant, els veíns sentíen clarament les converses dels veremadors; y cada jurament, cada male-
