pantes. Tot tornava a brillar, a lluir, a rumbejar com altres díes. A les tebies clarors del sol ixent, bailets y moços sortíen de les quadres menant cap a les vinyes els matxos carregats de paners y portadores. Darrera d'ells, va començar a desfilar, per colles totes sumises, la professó negra dels veremadors. Y, així com anaven davallant a les planuries encatifades de pàmpols virolats, Fartanelles renaixía a la vida de paradís lluminós.
Quan, acotada sobre 'ls ceps y ab el falçó a la mà, ¡dali que dali!, la gent rústega de per munt s'extenía pel pla com una negror bellugadiça, semblava que la lepra que suara cobría a la població s'hagués escorregut tot d'una avall, infestant els vinyats de banda a banda. La malura havía reprès el vol, y la vila restava bona y sana. Ab els carrers nèts y esbarjosos, ab els patis tots florits, ab les fatxades de les cases campides de calç y ocre, així que 'l sol va començar a daurar teulades y parets, Fartanelles va
