Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tornar a ser la vila de la llum, la vila rossa.

 Asserenats, magnífichs, somrisents, els caps de casa, pagesos o menestrals, se fregaven les mans ab placidesa, esmentant entre ells els fets de l'espantosa nit passada. Ben comptat y debatut, semblava que més havía estat la por que res. Per lo que contava la gent vinguda del Mercadell y de la Torre, també 's veya que les noticies del día abans s'havíen engreixat bon xich. És clar que sempre són de témer els rebomboris que poden moure unes gentades tant grosses com aquelles dels veremadors. Morts de miseria com vénen, y ab la fam endarrerida que porten, encara no alcen el colze un xich y no treuen el ventre de mal any, tot són crits y escàndols y soroll, com de quitxalla que 's desmanda y es posa alegre per no res. Però tot allò no passa d'entremaliadures de mainada... Així filosofaven els bons veíns de Fartanelles, serèns y majestosos com emperadors romans, mentres contemplaven les