Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'elogi, que no s'haguessin vessat, per ponderar l'intenció discretament lasciva que conseguía insinuar en les seves figurines de dama o damisela a mitg vestir. Ningú com ell per imprimir delicioses perversitats a les carones de somrís dubtós, mitg provocació, mitg ironía; ningú com ell per suggerir la voluptat ondulosa d'un cos de dòna, més incitant com més suaument ombrejat pel misteri d'holandes y batistes; ningú, sobre tot, que disposés com ell de delicades mans de fada per teixir les escumes de puntes y blondes destinades a velar els pits gemats, al abocarse joguinosos a l'obertura dels escots... Les dames... ¡oh! les dames s'hi extasiaven, davant de la Damisela mitg habillada, com si, ab l'exhibició de la toaleta íntima, l'imatge 'ls evoqués abscondides fruicions, secrets deliquis. Les unes somreyen ab la punta dels llavis; les altres es feyen senyes, quasi imperceptibles, de cúa d'ull. Y a tot el volt s'oía un xiu—xiu de sexuals intimitats que s'alçava com fumerola d'homenatge al