Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/12

son les protagonistes del Idili. L'una visita a l'altra pera convidarla a anar juntes a les solemnials festes d'Adonis, van abdúes en mig de la gentada, y les empentes, crits d'entussiasme, brugit d'admiració y trahut popular, lo propi que l'embadaliment ab que escolten l'hymne religios que la Aeda, sacerdotesa d'Adonis, entona acompanyat de lira; constituexen del idili Les Syracusanes l'argument extern. Dièm l'argument, o mellor, l'element extern, perque l'intern ve format per l'intenció franca y ennoblidora del poeta d'exposar per medi d'una senzilla narració popular lo tribut d'agrahiment de la societat grega, y sobre tot del estament literari, envers una ciutat y una comarca que havíen acullit artistes, poetes y filosophs ab una hospitalitat tan ampla y generosa com era la que Theòcrit, syracusà y, com ell, molts altres homes de lletres, havíen trobat a Alexandria. Per axò fa syracusanes a les protagonistes de son idili, per axò en los idilis xiv y xvii Theòcrit enlayra la generositat de Ptolomeu, la noblesa de son esperit, la bona distribució de ses riqueses, la dolsor de son tracte, son afecte a les lletres, sa predilecció per les belles arts y la protecció sense mida als qui les conreuaven. Per axò molts crítichs, sots lo mite d'Adonis, veuen en Les Syracusanes un discretíssim elogi al rey d'Alexandría.
 Exa ciutat, després de tants segles, la veyèm reviure ab sos arrabals, sos palaus, ses columnades, plasses y porxos, sa gentada cosmopolita, l'axàm de sos