badochs, artistes, burgesos y militars, ab son luxe, y ab sa corrúa de poetes aúlichs, y de sacerdots y deus orientals, tot respirant estranya voluptat y aromes de llegenda. Y aquexa vida variada y exuberant, que més de vint segles no han pogut ofegar, com tampoch l'han poguda esborrar les invasions, los incendis, ni les lluytes de barbres y civilisats, desde'ls temps de March Antoni als de la Triple Entente; lo recort y l'espectacle d'aquesta viva y bullenta societat, lo debèm a les dues menestraletes syracusanes qu'anaren un jorn a veure les festes d'Adonis al Palau del Rey Ptolomeu. Dirèm ab Mr. Bellessort, (en lo prefaci de l'edicio de Les Syracusanes, de Pelletan), qu'Estrabó, lo geògraf exacte, nos dexa una descripció minuciosa d'Alexandria,—d'ell es la comparança de la ciutat dels Ptolomeus ab una clàmide extesa entre'l mar y la llacuna de Merotis, — mes les dos comares xerrayres que'l poeta Theòcrit sorprèn entre la corrúa de la gentada que va a les festes d'Adonis, reproduintne les impresions y fins la mena d'ésser, ensenyen més sobre llur temps als segles esdevenidors que totes les geografíes d'Estrabó. Ab axò's veu lo poder de les dones, que, no mes parlant entre elles, han lograt conservar la flaira íntima d'una civilisacio de l'antich Egipte, tant de temps ha desapareguda.
La mitología grega fou feconda en invencions de caràcter elegíach. L'aymador malhaurat que pert la
Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
