Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vida sense assolir l'objecte de sa passió, (Leandre, Orfeu, etc.) se reprodueix en Adonis, personificació de la virilitat, bellesa, enginy y dolçor, destruits o malmenats per la fatalitat, l'imprevisió y la dissort. No oblidèm tampoch qu'Adonis, lo malhaurat aymador de Venus, mort en una cassera, de la mossada d'un senglar excitat contra d'ell per lo deu Mars, té la personificació del Sol en los primitius mites hel-lènichs. La faula d'Adonis vingué de Siria, segons pot probarse per los monuments de Biblos, y per l'estatua de Venus, plorosa per la mort de son amant, que Macrobi vejé en una de les ciutats del Líban. En lo llibre del Jesuita Bourquenoud, Mémoire sur les monuments du culte d'Adonis dans le territoire de Palebiblos (Paris, 1861), se descriu lo monument funerari trobat en exa darrera ciutat, compost de tres esculptures en baix relleu, cisellades en una roca, representant la lluyta d'un cassador ab una fera, ab lo cassador ja mort, mentres una dona plora desolada al peu del cadavre.
 En les regions de Judea se troba també establert lo culte d'Adonis, segons veyem per Ezequiel, qui se plany (cap. viii, vers. 5) de que les dònes israelites ploren a Adonis, enlloch de plorar per los pecats de llur poble. Los fenicis espargiren aquest culte per lo Mediterrani. Res té donchs d'estrany que a Grecia, Sicilia, Roma y fins a Iberia, lo trobem representat en varies manifestacions de l'art y de les lletres. En los Himnes Orfichs, segons l'edicio dels Poetae graeci