main, Batteux, Madame Dacier, Pierron, Dubner, Lancelot, La Harpe, Budeus, Muret y molts altres, los teniem a ma, en edicions rares a voltes y en les mes noves y complertes, tot sovint. ¡Y encara hi ha qui'ls diu obscurantistes y enemichs de l'il-lustració ben entesa!...
Com era molt just, Theòcrit també fou interpretat y estudiat com calia en aquells anys de tan bells y profitosos trevalls, y desde son Idili A penia Diophantes, mona tas tejnas egueire, fins a Les Syracusanes, sa tendror y senzillesa de ceramista beoci, sa mena de dir y de pintar, que l'han constituit en prin- cep de la lírica-bucòlica, nos fou tramesa per l'inoblidable P. Agusti, ab un art, un caliu d'entussiasme y una mestria crítica, que fan de la meva ignorancia y la meva manca d'expressió estètica al tractar d'aquestes joyes, un veritable pecat. La consignació de tant de zel per l'ensenyanca, sia la flor tardana del agrahiment més íntim y més estimable envers tan venerats mestres.
Dit axò, es comprèn lo qu'hauria pogut fer de la traducció catalana, si la inspiració hagués respost al meu bon desig.
Les precedents noticies d'aquells estudis, encara que sien tan grollerament exposades, tenen molt
