tra versió estampada a Barcelona, en 1898, y en Los Perses, del meteix. No mancà qui'ns dongués imitacions del stásimon, del párodos y d'altres parts de la tragedia grega, en llengua castellana o catalana, aplicantlos, ja a epissodis de la vida y mort del Beat Edmond Campió, martre jesuita; ja al triomf de Sant Pere Claver, o de Sant Francesch de Borja.
En nostre curs escatirem y esbrinarem fins ahont pot arrivar l'enginy y la paciencia, ademés de les formes dialectals jònica, dòrica y eòlica, tota la teoría dels accents y esperits grechs, la no menys difícil de les quantitats prosòdiques y de la mètrica, y un jorn, fins varem permetre'ns representar al viu lo primer llibre de l'Iliada d'Homer, que, per sa forma dialogada, tan bé s'hi emmotlla, y fent l'un, d'Agamenó, l'altre, d'Aquiles, l'altre, de Crises, l'altre, de Néstor, despres d'haver declamat en grech lo paper respectiu, disertarem sobre llochs difícils del text, sobre variants del codis, sobre imitacions y plagis de l'obra, no mancant qui, com lo qui firma, arrives a escriure en llatí una disertacio sobre coincidencies ab Homer, escorcollades en Virgili, que, per cert, anys després, va incloure en lo mot Eneida de la gran Enciclopedia Universal dels Fills d'en Joseph Espasa, de Barcelona.
Y aquells bons y sants religiosos, ab gran generositat y altesa de mires culturals, no tan sols posaven en nostres mans les col-leccions y antologies impreses dels PP. de l'ordre, sinó que'ls llibres dels Ville-
Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat revisada.
